Share

Marcus Cooper el primer Olímpic del terme de Santanyí

Marcus Cooper el primer Olímpic del terme de Santanyí admin

Maties Adrover
Fotogra es: Pep Estelrich
Quan vaig organitzar el primer col·loqui Olímpic
a Calonge l’any 2004 varen participar Toni Peña, de
Felanitx, Elena Gómez de Manacor i Miquel Alzamora
d’Artà. En Toni Peña havia guanyat alguna carrera per
les festes de Sant Miquel i era conegut meu i vaig estar
molt content que pogués venir a la primera edició, però
en aquella època no podia pensa mai que un esportista
del nostre terme arribàs a uns Jocs Olímpics i mira per on,
dotze anys després aquesta utopia s’ha fet realitat gràcies
a Marcus Cooper, Mèrit Esportiu Dies i Coses 2015 i
Olímpic a Río 2016.
Vàrem apro† tar la setmana que va tenir de desconnexió
després de la classi† cació per fer-li aquest reportatge al
Nàutic de Portopetro a on tinguérem la següent conversa:
En primer lloc aclarir als nostres lectors la tensió
de la ” nal del preolímpic a Disburg ja que després
d’unes hores de tensió vares aconseguir el teu objectiu.
Aquest tema és difícil d’entendre per els no que estam
molt ” cats dins del piragüisme.
-Encara que estiguis  cat dins del món del
piragüisme també és difícil d’entendre. Perquè sigui bo
d’entendre en el meu cas, en el K1 1.000 metres, hi havia
dues places, per poder anar a Río havies de fer primer o
segon. Jo vaig quedar tercer per poquíssim darrere del
segon. El que va passar és que l’hongarès que va guanyar
també va competir a K2 1.000 a on només hi havia una
plaça en joc i jo havia d’esperar a veure si ell aconseguia
la classi cació a K2 1000, perquè si era així després
quedaria la seva plaça de k1 lliure i seria per jo. Això
passa perquè una vegada que estàs classi cat per K2 pots
participar també a K1. Clar
Realment viscut des de Mallorca se veia en algun
moment amb molta preocupació
Hi va haver molta tensió perquè hi havia uns criteris
internacionals que no deixaven molt clar si aquesta
plaça lliure seria per jo o si l’emprarien per una altra
cosa. Va ser un horabaixa dur perquè tothom ho estava
comentant per les xarxes socials, tractant de treure en
clar el criteri internacional .Vaig estar tot s’horabaixa
dubtant si me donarien la plaça o no i per això vaig
tardar molt en fer un comunicat per les xarxes socials.
Quan parlarem amb tu en motiu del lliurament del
Guardó esportiu Dies i Coses parlaves més de Tòquio
que de Río, en què has canviat aquests mesos per ja
estar classi” cat per anar Río?
-No tenia molt clar, inclús no m’ho havia ni proposat
lluitar per anar a Río, ni tenia clar quin objectiu m’havia
de marcar per aquesta temporada, però he estat veient
que enguany he progressat molt tant en aspectes
esportius com tècnics i psicològics i m’he animat més
que mai i al  nal he vist que no feia falta esperar a Tòquio
perquè ja me trobava preparat per lluitar per anar a Río
i ara ja puc dir que ha servit tant d’empeny i la cosa ha
sortit bé.
La teva modalitat ideal és el K1 1000?
-Fins ara havia estat el K1 500, però està clar que ara
ho he d’enfocar tot en els 1.000 metres. Aquest any he
entrenat millor que mai i se me dóna bastant bé el mil.
Entre el segon i tercer lloc hi va haver unes poques
mil·lèssimes que podien haver estat de” nitives.
Durant la prova vares anar avançant o se te va fer
llarga?
-La meva estratègia és un poc rara: normalment la
gent surt fort i va a un ritme oxigenat, però amb un
bon ritme mig. El K1 1000 no és una marató i tu pots
donar bastanta canya per en mig,. Com he dit la meva
estratègia és un poquet rara perquè surt molt més fort
del normal, llavors me deix caure molt, apro t la inèrcia
de la sortida i després me deix caure bastant i la gent
apro ta per passar-me, però després tenc un molt bon
sprint  nal i recuper moltíssim, encara que a vegades és
61
una estratègia un poc arriscada i pots no arribar tant bé
al  nal i que no te serveixi allò de respirar pel mig.
I en aquesta prova classi catòria en concret?
-Molta gent m’ha dit: «a tu t’agrada fer-nos sofrir»
perquè a mitja prova anava el cinquè o sisè lluitant
amb la gent que està un poc més enrere, però de cop
els darrers tres-cents metres vaig començar a pujar i a
lluitar amb els que estaven davant, l’hongarès i el rus,
i vaig arribar molt ajustat i va ser una pena que fos el
tercer lloc.
Vares participar pel carrer 8 tenint a la família i els
membres del Nàutic de Portopetro recolzante de molt
a prop.
-Tenia questa avantatge perquè els carrers 8 i 9 son el
que estan més a prop de la graderia i tenia als companys
de club, la família i amics animant-me i això és molt de
suport.
També un altre mallorquí repeteix a Rio: Sete
Benavides
-En Sete és un crack, ja va anar a Londres i va
aconseguir la quarta plaça. Aquest any va més fort que
mai i sense dubte que lluitarà per una medalla.
Que tens previst d’ara  ns la participació a Río?
-Duc tota la temporada entrenant molt fort, mai
havia entrenat tant fort, amb tanta qualitat i amb tanta
motivació que és molt important. Ara queda “ultimar”
els detalls i arribar a la competició en el millor estat
possible, tant nutricionalment parlant com en la resta
dels aspectes. No vaig a estar a Río, vaig a lluitar per
estar el més endavant possible.
Parlar d’una medalla és complicat, difícil,
factible…?
-Avui en dia és una de les preguntes més difícils que
se me pot fer perquè mai he estat a uns Jocs Olímpics i
encara que he estat lluitant a europeus i mundials per
medalles, inclús aconseguint-ne, a uns Jocs Olímpics
sempre és més difícil. L’únic que puc dir és que el meu
objectiu és estar al manco a la  nal i si arrib a la  nal
lluitaré per estar el més endavant possible. Si estàs
per lluitar per una medalla, que no veig perquè no, se
lluitaria.
Quin són els principals rivals?
-El favorit és el danés René Holten Poulsen que
va guanyar el mundial l’any passat i que enguany ha
guanyat les competicions a les que ha participat. El
campió olímpic ja s’ha retirat però està el subcampió el
canadenc Adam Van Koeverden que també és favorit.
I les opcions d’Espanya?
-Espanya sempre està molt be a nivell de piragisme.
Tenim en Saúl Craviotto que és doble medallista olímpic,
i segurament repetesqui. També estic convençut que
Sete guanyarà una medalla i la gallega Teresa Portela
també la veig guanyant una medalla.
Fa uns anys el més gran en David Cal se’n va anar a
Barsil, no sé si per motius econòmics o per adaptar-se
a Río i va tirar la tovallola abans de la classi cació pels
jocs. Tant canvien les condicions de fer-ho a Brasil a
fer-ho a Europa que David Cal en principi tenia pensat
passar-se varis anys a Río?
-En el piragüisme també depens de les condicions
climatològiques, de les condicions externes no és com
l’atletisme que les pistes pràcticament sempre son les
62
mateixes. Per començar cada pista en el món és distinta
que si hi ha més corrent,més vent, hi ha més o menys
profunditat d’aigua… el que passa és que Río es un
poc més especial perquè és aigua salada i normalment
competim sobre aigua tranquil·la i dolça.
Com a Mallorca?
-Sí aquí tenim aquesta avantatge a l’hora d’anar a Río
perquè entrenam sobre aigua salada. Entrenar a Alcúdia
seria molt paregut a Río per l’aigua salada i la humitat.
T’has plantejat preparar-te a Alcúdia?
-Jo seguiré entrenat com he fet ” ns ara a Madrid. Allà
hi ha el meu entrenador i els meus companys, però la
veritat és que m’agradaria preparar Río a Alcúdia si me
pogués dur a l’entrenador i tot aquí.
Jo l’any passat hi vaig anar i en Saúl Craviotto i
Teresa Portela eren allà.
-L’equip nacional de dos cents metres varen venir a
fer una concentració de dues setmanes. A més és un llac
molt dur perquè hi ha poca quantitat d’aigua i si t’aveses
a aplicar la potència a la palada per avançar, per la seva
duresa, quan després vas a un llac d’aigua dolça, més
blan després tens aquesta avantatge damunt els demés.
Ja saps quin temps abans de la competició
arribaràs a Río?
-Hi ha que anar amb bastanta antelació perquè t’has
d’acostumar al canvi horari. Estam pensant arribar entre
vuit i deu dies abans de la competició.
A part de la competició què és el que més t’atreu
dels Jocs, per ventura estar a la villa olímpica amb els
altres esportistes o just te centres en la teva prova i
t’oblides de la resta?
-Ho has dit perfectament estar a la villa olímpica i
poder compartir experiències i mesclar-nos tots els
esportistes i donar-nos ànims i a més els Jocs Olímpics
són les competicions més importants del món, tot
esportista somia arribar-hi. El fet de poder dir que he
estat a uns jocs olímpics, que hi he
pogut anar perquè he entrenat tant
bé, és con un premi que te’n dus
independentment del resultat que
treguis allà. És una satisfacció per
tota la vida que hagui anat al manco
una vegada a una olimpíada.
Continuen els èxits dels tres
grans del terme de Santanyí. El
mateix cap de setmana que te
classi( caves per Río en Jaume
Antoni aconseguia guanyar el
seu primer torneig professional i
en Brandon a la darrera jornada
de lliga va marcar dos gols que
donaren la salvació al Rcd Mallorca
-Sí, sí me vaig enterar per tu
que sempre t’agrada informar de
tot quasi en directe per facebook
i és un orgull saber que dins d’aquest municipi hi ha
uns esportistes que destaquen de tal manera en Jaume
Antoni i Brandon que fan un gran paper cadasqun al
seu esport .
El boom de Nadal en el tennis va propiciar que
molts de nins començaren a jugar a tennis; pot passar
el mateix amb el boom Marcus Cooper i que molts de
nins d’aquí passin a practicar piragüisme?
-Jo crec que un poc sí, a més vull creure que sigui
així. És clar que el piragüisme no es l’esport més conegut
a Espanya, però si que és un esport molt bonic i que a
Mallorca ho tenim bastant fàcil. És un esport complet
a on t’in( ueix la dieta, la disciplina, t’has de marcar
objectius i entrenar per aconseguir-los i com he dit és un
esport molt complet físicament ja que avarca també el
gimnàs, l’aeròbic corrent o amb bicicleta i encara que no
competesquis a nivell d’elit te manté molt bé en forma.
Has dit la paraula disciplina, una paraula que per
jo va lligada a Joel Badía, perquè segons m’han contat
ell sempre demanava uns entrenaments amb molta
disciplina i els que l’aguantaven arribaven lluny com
ha estat el teu cas. És una prova per sabre si un està
preparat per el màxim?
-Joel ens va ” car des de el primer dia la disciplina
de la que estàs parlant. Aquest “afán” per lluitar pel més
gran. Cada temporada que passava entrenant amb ella
era una millora increïble: el primer any que si guanyava
el campionat de Balears, el següent si guanyava a nivell
nacional…
Sempre teníem aquesta mentalitat de lluitar, de
guanyar, d’entrenar cada dia més i més. Tenia clar que
el nostre club no era un club de recreo, sinó que era
un club de competició. Ell ja tenia clar que a l’edat ja
estaria preparat per uns jocs olímpics.
Que t’aporta Luis Brasero, el teu actual entrenador?
-Duc tres anys amb ell i des de el primer dia con” a
63
molt amb jo. Me va agafar just quan vaig entrar a la
categoria absoluta i en el principi me va costar un poc
posar-me a l’alçada de la resta, però ell va seguir con ant
amb jo i sempre me deia que jo tenia un potencial
especial, que arribaria molt alluny si seguia entrenant
igual.
És un entrenador molt detallista, molt perfeccionista,
és un entrenador amb molta experiència que els
resultats l’avalen. A més de ser el meu entrenador també
és el seleccionador i sempre ens acompanya a totes les
competicions i a tots els llocs. A part d’entrenador també
és amic i som com una família.
Des de 2004 organitzam un col·loqui Olímpica
Calonge i per primer cop hi haurà un esportista
del nostre terme que podrà compartir les seves
experiències amb nosaltres. Què suposa per tu ser un
dels protagonistes d’aquesta col·loqui enguany?
-Estic molt orgullós que a Mallorca hi ha tants
esportistes olímpics i sobre tot que jo pugui ser un d’ells.
El poder compartir un horabaixa amb ells per jo és una
motivació extra per seguir entrenant per els propers jocs
i poder desitjar-los el millor en persona
Te preocupa el zika?
-La preocupació pel virus Zika és un dels titulars
del moment. Jo, igual que la majoria dels esportistes
espanyols, creiem que és una exageració segurament
ben intencionada.
Sí que hem de prendre totes les precaucions
possibles, igual que per a evitar qualsevol altre tipus de
germen o de virus sigui en el país que sigui, però aquests
no m’impediran participar en els meus primers Jocs
Olímpics. Això sí, en la meva maleta inclouré un spray
anti-moscards.
El que sí que tenc clar és que no em plantejaré de cap
manera és no acudir a la cita més gran de l’esport, per la
que duc somniant des de petit i en el que he invertit tant
d’esforç.

Leave a Comment

Website Protected by Spam Master